Angelo Beolco, La Moscheta, 1531
concordanze di «besogna»
n | autore | testo | anno | concordanza |
---|---|---|---|---|
1 | 1531 | bel'e desperò. El besogna ch'a' me tuoga | ||
2 | 1531 | ben de sí. El besogna ben anche che 'l | ||
3 | 1531 | belo! ¶ Moa, el no besogna ch'a' sgrigne. O | ||
4 | 1531 | sbatere. Mo' a' 'l besogna che no ghe vaghe | ||
5 | 1531 | sbraossarí. Mo' a' 'l besogna ch'a' vaghe pí | ||
6 | 1531 | la mula; mo' el besogna che tu 'm laghi | ||
7 | 1531 | del'intendere! A' 'l besogna che 'l laghe rivare | ||
8 | 1531 | a sta beschia! A' besogna ch'a' te la | ||
9 | 1531 | scagno, ch'a' 'l besogna ch'a' mete mi | ||
10 | 1531 | mi de sora. El besogna che mi te vaghe | ||
11 | 1531 | spagnuola al lò. El besogna che la natura faghe | ||
12 | 1531 | Aldí, compare: el no besogna ch'a' stagàn tuti | ||
13 | 1531 | ti solo, chialò; el besogna che te faghi bon |