Angelo Beolco, La Moscheta, 1531
concordanze di «chialò»
n | autore | testo | anno | concordanza |
---|---|---|---|---|
1 | 1531 | a star da puoco chialò in sta cà. E | ||
2 | 1531 | ti è ti solo chialò? Tasi, Menato, tasi! No | ||
3 | 1531 | a' vago smanianto de chialò via, per vêre s | ||
4 | 1531 | l questo che ven chialò? A' me vuò mostrar | ||
5 | 1531 | gonela? ¶ MENATO Mo' vegní chialò con mi. ¶ RUZANTE Andon | ||
6 | 1531 | compare che vien de chialò via. A' no vuò | ||
7 | 1531 | pí omo. Guardè mo' chialò s'a' son guasto | ||
8 | 1531 | intendí. Vegní un po' chialò dall'usso. ¶ TONIN A | ||
9 | 1531 | de mi. È-la chialò da vu? ¶ SCENA QUINTA | ||
10 | 1531 | A' me senteré sí chialò, ch'a' no me | ||
11 | 1531 | o che a' sgangoliré chialò. Pota dela deroina! Mo | ||
12 | 1531 | Betía? Ve', a' muorirò chialò, al sangue del cancaro | ||
13 | 1531 | compare? ¶ RUZANTE A' son chialò. ¶ MENATO Governève mo' da | ||
14 | 1531 | vu. ¶ MENATO Mo' son chialò, mi. ¶ RUZANTE Quel soldò | ||
15 | 1531 | vu. ¶ MENATO A' son chialò, a sta man. ¶ RUZANTE | ||
16 | 1531 | vu? ¶ RUZANTE A' son chialò. On' si'-vu vu | ||
17 | 1531 | la prima. Stè pur chialò. ¶ RUZANTE Compare, sule crosare | ||
18 | 1531 | a mi. ¶ MENATO Stè chialò su sto canton, e | ||
19 | 1531 | Ti iè ti solo, chialò; el besogna che te | ||
20 | 1531 | spàsemo, a' porae morir chialò, senza confessarme e senza | ||
21 | 1531 | de dinari, voler star chialò, a farme amazare... ¶ Aldi | ||
22 | 1531 | sto soldò, che sta chialò vesín, me porà sentire |